Màrius Torres dixit (2)

porreferencia

Màrius Torres
Poesies (recull a cura de Margarida Prats Ripoll).
Préstec de Lluís Mata

ocell del somni (1938) *

Jo somniava
rossinyols, caderneres…
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
¿com has pogut trobar-me?

morir com una rosa (1938)

Rosa
Com si em diguessis
mentre t’esfulla l’aire:
– Morir és tan fàcil!-
I tot en mi contesta:
-Tan fàcil a una rosa!-

la paraula que falta (1938)

Quina llum tan freda i tan alta!
Quin silenci les ombres fan!
¿Tu saps la paraula que els fa falta,
cor meu, que balbuceges tant?

l’àngel del vespre (1938)

Esventa, amb la tenebra vibrant com una espasa,
la cendra d’aquest jorn que fou tan breu.
Fes, un instant només, pura com una brasa
la minúscula mort que creix dins meu.

vull ser corda tensa (1937)

Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
Quants cops l’hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!

Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s’afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els delers, els neguits,
el corb que sobrevola l’estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits.

rellotge de sol (1939)

Ah, qui pogués, com tu, mogut per Sol més alt,
no mesurar tampoc les tenebres avares
si en la pedra roent del nostre cor mortal
totes les hores no han de ser clares!

el silenci premusical (1941)

Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.

la puresa de l’amor no correspost (1941)

i mai l’amor no brilla tan noble i serè
com quan estima aquell que no l’estima

temps embellidor (1941)

el meu passat és bell, vist des d’aquest instant!

aniversari (1942)

Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l’esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -però no vull l’oblit.

morir cada nit (1934)

Si cap passat no l’humilia,
com el present fóra mesquí?
El món, tan jove, semblaria
creat sols per a mi. Així,
morir cada nit em plauria
i renéixer cada matí.

adam (1935)

I quan, de la mateixa llei captiva,
Eva sorgí, imperfecta i primitiva,
de l’afany creador de Jehovà,

el teu desig dispers tingué una adreça.

som un passadís (1935)

Així la humanitat, llarga corrua
de flames vacil·lants, erra i fluctua
a mig camí del cel i de l’infern. (1935)

*Els títols que encapçalen els fragments són triats per l’autor del blog i no corresponen necessàriament als noms dels poemes

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s