‘Captain Fantastic’: el bon antisistema

1280.jpg

Joan Pau Inarejos
Nota: 6

Volia dir que aquesta és una història interessant, però m’he adonat que interessant és una de les paraules prohibides pel clan familiar que encapçala el gran Viggo Mortensen. No es poden utilitzar paraules ambigües ni trampejar amb eufemismes burgesos. A can Capità Fantàstic es parla de la mort, de Dostoievski o del sexe amb la mateixa naturalitat que s’esbudella un cérvol.

Aquesta barreja de família Von Trapp i nens perduts de Peter Pan desempolsega el mite modern del bon salvatge i el seu combat insomne contra la civilització, aquesta vegada, cal dir-ho, amb seductors girs contemporanis. El patriarca Ben ha decidit educar els seus sis fills en un paradís natural a la vora del Pacífic i convertir-los, com diu ell, en reis-filosòfs, individus lliures i purs, allunyats de la pèrfida Amèrica consumista. El bon salvatge, el bon antisistema.

El retrat és tan exagerat que frega la paròdia: en lloc del Nadal, la família celebra el dia de Noam Chomsky, els nanos reciten de memòria la Carta de Drets dels EUA, no beuen Coca-Cola perquè és “aigua enverinada” i es posen caretes antigàs per anar a l’església. A poc a poc, t’adones que el conte no és tan radical com sembla. L’estètica és sospitosament pulcra, incongruentment guai, per a personatges i situacions suposadament feréstecs i al límit. El que comença com una crònica crua i sagnant a l’estil ‘The Revenant’ acaba convertint-se, després d’un llarga i enfarfegosa ziga-zaga, en una mena d’anunci de Benetton o espot electoral d’Iniciativa-Verds.

La utopia de viure fora del sistema i el retorn forçós a la metròpoli, sempre a bord de l’anarco-furgoneta, són sens dubte temes interessants -perdó, Ben!- que treu de l’armari la pel·lícula de Matt Ross, dignes de discussions apassionades i apassionants. El paper de l’escola, la lluita cultural contra el sedentarisme, l’autorregulació de la mort (vàter irreverent inclòs)… provocacions més que oportunes en aquests moments on tot es posa en qüestió i els estils de vida anticonvencionals guanyen quota de pantalla. Res a dir.

També criden l’atenció els notables punts de coincidència entre certes subcultures antisistema: uns són d’esquerres, els altres de dretes; uns duen rifles, els altres punyals; uns i altres són dogmàtics i antihedonistes, no reconeixen l’Estat ni l’educació pública. Potser ens hauríem de remuntar al gen llibertari dels EUA, i veure que el cowbow no està tan lluny del hippie radical o de l’amish. Curiosament, la família ha de fingir que és una secta cristiana per escapolir-se de l’autoritat, cosa que diu molt de la hipocresia occidental, cert, però també dels extrems que es toquen més del que es pensen.

Perduda entre el drama i la faula social, entre la banalització i la voluntat de prendre’s seriosament, ‘Captain Fantastic’ no acaba de trobar la pista d’aterratge i fa voltes i voltes sobre una història desesperadament dilatada, mentre la credibilitat es va perdent a dojo. Encara sort de Viggo Mortensen, i sobretot del jove i entranyable George MacKay, perquè la cosa s’aproxima al fiasco, o, com diu més suaument un dels personatges, a un “beautiful mistake”.

Captain Fantastic a Film Affinity

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s